EL CONFINAMENT DELS PRESOS POLÍTICS

No ens hem d’oblidar dels nostres presos polítics, en aquest temps confinat. El Tribunal Suprem no se n’oblida d’ells, no, ja ho heu vist: no sols els denega la possibilitat de passar l’aïllament als seus domicilis -com aconsellava l’alta comissària dels Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, per als presos polítics i delinqüents de baix risc- sinó que aquest  tribunal d’en Marchena amenaçava els funcionaris que formen part de les juntes de tractament de les presons catalanes i els seus directors. Així, els adverteix que, si decideixen que els nostres presos passin el confinament a casa, poden ser acusats del delicte de prevaricació.

Les persones més sensibles als drets humans clamen al cel davant aquest desvergonyiment jurídic, amb tot motiu. D’altres apugen un grau la ràbia i reclamen part damunt el cel acabar amb aquesta justícia hereva directa dels judicis sumaríssims. El judici del procés no va tenir res d’acte de justícia, sinó purament i simple va ser un escarment, una pallassada a conseqüència de la qual nou persones bones i dretureres que decidiren cedir la veu al poble paguen una presó ignominiosa.

Ni en els pitjors moments, com els actuals, podem oblidar-los. I una bona manera de sentir-nos-hi ben a prop és llegir els llibres, o alguns, que ells han escrit sobre el procés i el seu empresonament o bé els que d’altres ha escrit sobre  ells i el seu suplici. N’hi ha un quants, certament, i tots per llegir, però donat que tenim els nins a casa, bo serà que els mostrem el conte “Un bosc ple d’amor”, de Jordi Cuixart il·lustrat per Ignasi Blanch.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *