Et fan miques un somni.
De sobte s’ha convertit en milions de petits trossets d’il·lusions que no saps com gestionar. Els has de transformar i no saps ni com, ni en què.
En llàgrimes? Això seria expulsar de dins teu parts del que més has desitjat.
En retrets? No n’hi han ni en vols. Els hauries d’inventar enganyante.
De moment milions de petites llums cremen tot voltant dins teu. Consumeixen tant d’oxigen que et falta l’aire.
Què n’has de fer de tot plegat si no vols que desapareixi el somni?
De moment en fas text.