marginàlies

Dies estranys, certament, en els que domina la inquietud, el desconcert, l’estupor i una por encara esporuguida que pot prendre en pànic en moments puntuals. I el sarcasme, també.

En situacions com aquesta del virus letal que ha posat la nostra supèrbia a lloc surten totes les cares més fosques de la condició humana posada en destret i el de la insolidaritat és la més clamorosa: el proveïment abusiu d’aliments i altres consums domèstics ho diu ben clarament. O la desatenció a les recomanacions del sentit més comú per mirar d’entrebancar l’avanç foll del virus. I tanmateix, pararem l’embrazida mortífera del coronavirus si seguim responsablement allò que els qui en saben aconsellen.

Ens recomanen, entre d’altres mesures higièniques,  que limitem els desplaçaments; que facem molta caseta, una activitat que hauríem de fer amb molta més assiduïtat, certament. A casa es poden fer moltes activitats, des de conversar fins a llegir, sentir música o simplement badocar, això és mirar de trobar aquesta mena de pau que corre com la sang i ens disposa a valorar convenientment la bellesa com a element bàsic de tota revolució.

Cercar llocs i persones pacificadors també podria ser una bona pràctica per mirar als ulls al coronavirus. En el primer cas, ens podem fer una mica amunt per aproximar-nos al mirar dels ocells. I de miradors aquietadors Mallorca n’és plena. En el cas de les persones bones, no cal prendre cap pujador, basta mirar al nostre voltant i segur que en trobam. Això sí, per no contradir les recomanacions, respectarem el metre de distància, espai, tanmateix, que no minvarà gens la potència positiva que saben bastir els éssers tocats per la sensibilitat.