SENSE EL RAM, LA FIRA

La nit, avui, de textura i densitat és tan impura com arrogant probablement per fer cabal amb un dia dels considerats intensos degut al coronavirus, que ha obligat a prendre decisions molt compromeses i inaudites. De fet, cap a les deu de la nit es podien comptar amb pocs dits els automòbils que transitaven per la carretera de l’illa més gran que ben aviat esdevindrà autopista grollera, i aparcar a Ciutat mitja hora més tard no ha costat gens. Hom diria que ja ha començat el confinament que tard o d’hora es decretarà. Si les crisis procuren noves oportunitats, diuen, podem començar a fer-ne el llistat de les que convindria que s’esdevinguessin.

El meu preceptor major s’aproxima al que significa aquest virus, però no acaba d’acceptar que els dies que no anirà a escola hagin de ser substituïts per feina a casa; feina ben marcada i que hauran de lliurar tan bon punt retornin a les classes. A casa s’hi juga, s’hi menja i s’hi dorm, considera; que es converteixi en aula no acaba de veure-ho gens clar. I si manifesta dubtes, el preceptor en cap, no queda altre remei que fer-li cas.

Emperò encara entén menys que s’hagi tancat la fira del Ram. Què té a veure una bestiola megamicroscòpica amb els atraccions del Ram? Què li agrada més, la sínia o els autos de xoc? Havia preparat amb tota atenció la ruta que havia de seguir i ara tot se’n va en orris per una busca fastigosa que no dubta a servir-se dels cossos més tendres per castigar els més madurs.

I clar que s’enrabia, i que mostra la ira amb la màxima potència, tot ell convertit en una portentosa màquina d’improperis i renecs. I el preceptor menor que, en veure com el seu germà s’enfila per les parets de la impotència, sentencia que son germà està molt enfadat tot esbossant un somrís molt més que punyeter que ve a dir que no convé ficar-se en el cèrcol d’irritació que marca amb l’esprai groc. Redéu, de coronavirus!

Afegeix un comentari