Es queden les hores
provocant el pànic
de l’aire que es glaça.
Les veus s’avaloten,
s’estén la cridòria,
callen les paraules.
Clama el bleix i l’ànsia
el crit enarbora
en la llengua exhausta.
En l’ermàs del dia
sols hi neix la ràbia
de qui fou absència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!