marginàlies

Curull de juguera, després de comprar-se un llapis a un estany antic que encara no ha sucumbit a l’especulació immobiliària, entra en el bar gran i cèntric, dels que sempre tenen gent tot i els preus prohibitius, per llegir i anotar la darrera proposta en vers d’un autor de veu ferma que segueix des que començà a editar. Sap que és una provocació, llegir versos en un ambient que els avorreix, raó per la qual no afavoreix gens la lectura acurada, però avui és dilluns i el cansament que sol tirar a tedi en acabar la setmana encara s’ha d’engendrar.

Aconsegueix abstreure’s  de l’ambient contrari als mots i s’immergeix sense gaires dificultats en els poemes. En ser a la pàgina 21 s’adona que el llibre, enquadernat a l’americana, està mal encolat i s’obre perillosament en la part inferior. L’hauria de retornar, però ja hi ha escrit; a més, era l’únic exemplar que quedava a la llibreria i no estava disposat a quedar-se dies sense el llibre. Tanmateix, es diu, aquella tara no fa més fràgil l’oratge aviador de sensacions plenes dels poemes.

A la pàgina 27 ja s’adona que els versos, en el bar agradosament decorat amb motius del lloc que abomina del sector primari, actuen com si fossin boles de pa de pessic que es fiquen dins les tasses dels cafès i altres begudes dels clients amb la clara intenció de provocar-los algun estremiment, alguna sacsada d’esperit en cas que els en quedi cap mica. I és imaginant-se alguna reacció que es diu severament que l’univers s’allunya de la intrepidesa de la ignorància.

A meitat del recull, un vers talment una pedrada a la cella dels enzes que manen estúpidament, el fa pensar en aquells que dormen al ras amb la veu entre les monedes que han pogut aconseguir a cops de fer dir a la pena impostada.

Cap al final del recull, fa una fotografia a un poema  que creu que s’adiu amb allò que es bescanvien fervorosament amb la seva estimada i en rebre la resposta que esperava se sent a plaer, moment que aprofita per considerar que la por sura en el cafè amb llet que encara no ha tastat i que deu ser gelat, i que la ira es retorça en el tiquet de la consumició.

A l’hora d’anar a pagar, s’adona que ha deixat la cartera a la llibreria i que no dur prou xavalla per fer els quatre euros amb cinc cèntims del cafè amb llet i el quarto gairebé restimonial. Acceptaran el llibre de poemes que l’ha encantat com a penyora mentre va a la llibreria a recuperar la cartera?