LA MIRADA QUE GRIMPA

La mirada que grimpa
pels penyals de l’angoixa,
els dits humits als llavis
ressecs de la luxúria.
El pa que no assacia,
l’aire que vol bandera,
la mar que no plany l’alga…

I si no vingués l’alba?
Si no fugís la nit?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *