“0001” DE BLAUMUT: EL MACOLÍ QUE FA CANTAR L’ONA

Blaumut acaba d’editar el seu quart disc, “0001”, un gran treball tant per als blaumutants com  per als que encara no coneixen el seu influx aviador d’exquisideses.

Després d’escoltar-lo per primera vegada i d’una tibada, sense esperar a pair-lo com reclama, per intentar definir tot allò que m’ha fet sentir, se m’ha acudit de fer una mena de collage amb escapçalls de les 12 cançons amb lletra i aquest és el resultat:

Defugint el dolor d’una bala perduda sentim l’olor de pa que fa la son, tot demanant-nos si va ser primer la solitud o, potser, l’ou. Com les gotes que ens fan de mirall, veiem clarament que, ara com ara, la veritat és una cançó. I en el punt des d’on parteix l’onada, seguim el fil de les paraules, el camp on les sembrem, el rastre d’una gota, la flor d’un pensament i la placidesa retratada d’aquest instant precís. Quan el ball cessa de cop, del silenci en fem un bon moment per escoltar l’art de la companyia grata i el millor indret per desfer els llavis, la saliva i el son que fan un petó. Lluny del punt del no-retorn canviaríem memòria per un cel obert del que en pogués ploure la sort de poder menjar el mateix pa que ens encantà i veure com es dilueix la línia de tot plegat.

I tot això, i ara ja ho dic jo, en una platja que canta per concentrar el plany de la terra profanada per la desídia i la maldat de la bèstia més bèstia, la humana, que natura ha parit.

Sentint aquest “0001” de Blaumut esdevenim els macolins que fan cantar l’ona.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *