EL NUS DE L’OMBRA

Les cames li ranquegen massacrades
per la vellura i les vol enteres.
Espera que li responguin quan calgui
com esperà inútilment sa mare
el retorn brut i amb tatxes de son pare
que mai no sentí la crida del pròdig.
Sent com l’empaita el dolor del vençut
i tanmateix somriu amb puteria:
mai no l’atraparà, per molt que corri
car sap com desfer-se del nus de l’ombra.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *