marginàlies

Divendres passat la Fiscalia de Barcelona s’oposà a la concessió d’un permís de 72 hores sol·licitat per Jordi Cuixart. Aquesta institució més inquisitorial que mai considera, ras i curt, que aquest permís sol·licitat pel president d’Òmnium és prematur, injustificat i improcedent.

Llegir l’informe o acte en què fonamenta aquesta decisió ultramuntana suposa el retorn a l’aire tòxic de la dictadura, per la qual cosa és infame, i deixa ben clar, per si algú encara ho dubtava en aquestes alçades, que la condemna a Dolors Bassa, Carme Forcadell,  Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sánchez i Jordi Turull és purament i simple una revenja repugnant i ignominiosa d’Estat.

Diu torquemadament i literal la Fiscalia: «De todo lo anterior se deriva que en relación con el delito no hay una verdadera asunción delictiva, siendo tal aspecto de imprescindible cumplimiento para poder disfrutar de cualquier tipo de permiso, persistiendo distorsiones cognitivas resistentes al cambio”. És a dir, com que Jordi Cuixart té “distorsions cognitives” se li ha de rentar amb fregall d’aritja el cervell per tal que deixi de pensar, sentir i dir allò que pensa i sent. I encara diu més insensateses: “no habiéndose producido ningún cambio que evidencie que está arrepentido de lo ocurrido, no pudiéndose constatar por ello una adecuada evolución y estabilidad tratamental” […] “siendo muy difícil detectar una posibilidad de reeducación y reinserción en quien, como aquí sucede, en realidad no ha asumido la comisión de los hechos por los que cumple condena”, cal fermar molt curt aquest perill públic número u.

Així, aquest rentat de cervell amb fregall d’aritja ha d’anar acompanyat necessàriament d’una reprogramació personal duta a terme en un gulag o similar: “no consta la realización de programas de tratamiento adecuados para la conducta delictiva señalada que permitan entender que ya se encuentra reeducado en orden a poder ir reinsertándose con normalidad en la sociedad mediante el disfrute de permisos”.

Però el clímax de la infàmia arriba quan retreu a Jordi Cuixart que, lluny de penedir-se, digui que “Ho tornarem a fer”: “Es evidente que en ningún caso se concedería un permiso a un interno que en relación al delito cometido manifestase que lo volvería hacer en las mismas condiciones y por las mismas vías, máxime teniendo en cuenta la gravedad del delito y de la pena, de nueve años de prisión, propia de delitos tales como el homicidio, agresión sexual con penetración o salud pública en supuestos agravados de tráfico de sustancias estupefacientes que causan grave daño a la salud”.

Comparar Jordi Cuixart amb els criminals més execrables denota a les clares aquesta voluntat de revenja i d’escalivament; la voluntat de fer-li el pitjor mal possible perquè deixi de ser com i qui és: radicalment demòcrata i pacífic, just al contrari de la Fiscalia de Barcelona i de la Judicatura espanyola. I per això el volen desactivar, reprogramar, reeducar. Eliminar. Exterminar, talment.