8 de març de 2008
Sense categoria
3 comentaris

Buscant plaers

Crec que aquests són el motor de la vida: els plaers. Són efímers, però et donen la suficient llum per tirar endavant. Ho podem disfressar de professió, de relació sentimental o del que sigui, però no és més que això. Aquest dissabte amb vestit de diumenge m’ha proporcionat una petita sorpresa. He anat al parc que hi ha al Palau Robert de Barcelona a llegir una estoneta i a la porta m’he trobat el cartell de l’exposició dedicada a Manuel Vázquez Montalbán. Hi he entrat.
Realment això de crear exposicions s’hauria de considerar un art a l’alçada del cinema. La primera sala no és res de l’altre món, més aviat tira enrera perquè és una simple relació biogràfica, però a partir de la segona ja és una altra cosa. Cançons embassades en pots de vidre, una cuina amb tots els seus estris, un saló on fer el puret després de dinar i el que m’ha atrapat més: un menjador amb la taula parada per un gran àpat. A cada plat una cita, cada tovalló un restaurant i a la paret un gran mirall on es reflexava el pensament d’en Montalbán. Realment genial. Fins i tot hi havia la xemeneia on el Carvalho cremava els llibres (algun dia ho provaré). És una exposició on l’ambientació et parla gairebé més que el text, has de ser-hi, ho sents i t’ho endús. M’hi hagués quedat.
Després de llegir les frases de MVM (així ho escrivient a l’exposició, com si fos una destinació aeroportuària) sobre la poesia i l’art de la cuina t’agafen ganes de fer un bon àpat. I això he fet. He sortit a passejar mirant l’entorn com un poema dolç que se’n va i he comprat la matèria primera per fer una bona orada al forn ( cadascú dins les seves possibilitats).

Imatge: http://www.vespito.net

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!