4 de gener de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Desplaçament amb la selecció de futbol

Escric aquest post quatre dies després d’arribar d’Euskadi, però és que el cap d’any no ajuda a seure i escriure. Han estat quatre dies molt especials, des de dijous fins diumenge, plens de mostres de simpatia dels bascos i, sobretot, amb la sensació que hi ha país. Els catalans que hi havia al País Basc parlaven català i això per un barceloní és molt especial. Per tot et trobaves catalans i senyeres estelades i realment feia il·lusió. Deien que érem uns sis mil, però a mi em semblava que n’hi havia més, molts més. A més, no tenies la sensació d’estar a Espanya. Als bars i les botigues senties parlar euskera, potser tant català com a Barcelona. Aquests dies he tingut la sensació que el carrer és basc, no com aquí que a la majoria dels bars et trobes més a prop d’Espanya que de Catalunya. La dona de la pensió on estàvem era tan independentista com nosaltres, al centre hi havia un munt de bars amb la carta també en basc i amb detalls nacionalistes. No em pararé a divagar en les raons perquè seria estendrem gratuïtament, només diré el que vaig viure. No feia falta anar a una "herricotaberna", en un munt de bars et trobaves cambrers bascos i la gent jove es trobava còmode en bars on hi havia cartells en euskera i a favor de la independència. Si et mires els resultats electorals, la majoria nacionalista basca és més petita que la catalana, però ells tenen el carrer i nosaltres no. En quantes discoteques de Catalunya posen música en català? I a Barcelona? A Bilbao vam poder anar a una on posaven música en basc i fins i tot en català.
El dia del partit vam anar als actes que es van organitzar. La manifestació va ser massiva i heterogènia. Hi havia gent, una minoria, que feia crits a favor d’Eta i confesso que això m’incomodava. Em feia pensar en si alguna de les persones que passejava pel carrer o que estaven a algun dels pisos que ens envoltaven havia perdut un amic, familiar o conegut assassinat per ETA. Realment m’incomodava. Un altra fet que no ajudava a que em sentis còmode eren les persones begudes. Jo no sento la necessitat d’anar borratxo a una manifestació o a un partit de futbol i, sincerament, tenir una persona desconeguda al costat que crida en estat etílic no és gaire còmode.
A banda d’aquests dos aspectes la resta va ser genial, la manifestació va ser festiva i l’ambient del camp immillorable. Vam cantar els Segadors i vam escoltar l’himne basc, vam animar Catalunya i vam cridar "independència". Tan els bascos com els catalans fèiem càntics en català i en basc, ells integrant-nos en els seus càntics i nosaltres en els nostres. Les aficions estàvem barrejades i no hi va haver cap problema. Per cert, que l’Oleguer pot estar ben content perquè es va cridar el seu nom bastantes vegades tot i no ser-hi.
A les hores prèvies al partit se’m van acostar diferents bascos per comentar que era igual qui guanyés, que si tal o si qual. Simplement se t’acostava la gent i et xerrava perquè sabia que eres dels seus, sabia que tu tampoc erets espanyol. L’ambient era molt festiu i de bon rotllo. Fins i tot, ja en el viatge de tronada, hi va haver una ovació pel noi de Vueling que va parlar en català per la megafonia.
En resum, aquests desplaçaments són un gran invent per pujar la moral del país, els que vam anar a Bilbao vam sentir que el país és viu i té moltes ganes de tirar endavant. L’any que ve hauriem d’anar a Escòcia!!
La contra me la vaig trobar la nit de cap d’any en una festa a Montjuïc on un noi d’El Carmel em va dir catalanuflo i em va assegurar que la República estava a favor de Hitler. Del cel a la terra en dia i mig.
P.D.: Aquesta entrada al bloc la voldria dedicar a en Jorquera, perquè hi era i ara passarà uns mesos ben difícils. I evidentment a l’Ivan Tibau pel seu compromís.

Imatge: www.directe.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!