UNA VIDA EN ESSÈNCIA

El seu naixement el 1884 a Livorno evità la ruïna de la seva família: una llei antiga impedia els creditors d’embargar el llit d’una dona embarassada o que alletava un fill. Sempre va ser malaltís: als catorze anys patí una greu febre tifoidea i als 16 contragué la tuberculosi, que l’afectà per sempre. De molt jove ja es considerava pintor tot i que sa mare, als onze anys i en veient com es comportava com un nin limitat encara que demostràs un grau alt d’intel·ligència, no sabia bé què podria ser. Recuperat de la tuberculosi començà el seu aprenentatge artístic al temps que atenia amb fruïció la literatura filosòfica, sobretot Nietzsche, i l’obra de poetes com Lautréamont. El 1906 arriba a París, a Montmatre, on abomina de l’art acadèmic, coneix la cara més fosca de la pobresa i aconsegueix trobar l’expressió de la seva creativitat esponerosa que també passa per l’escultura influït per l’art primitiu. També coneix els efectes de l’excés de haixix i l’absenta. Ben plantat i seductor, va tenir una filla amb una estudiant d’art de denou anys. En vida, va vendre molt poc i malament. Això sí, va regalar molta d’obra per un plat calent o una nit de folgança. Avui fa cent anys que morí de meningitis tuberculosa un geni i nomia Amedeo Clemente Modigliani. Tenia 36 anys.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *