marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

21 de gener de 2020
0 comentaris

EL TEMPORAL DES D’UN RECER SEGUR

El temporal “Glòria” (qui li posà aquest nom mereix una reprovació general propera a l’escarn) viscut des de Can Gazà pren més força que des de qualsevol altre indret, encara que no patim les conseqüències de la mar enfurida. Sent on som i vivint com vivim, estalvis de tot sobresalt, no podem oblidar les persones que viuen a la intempèrie o en habitatges tan fràgils i vulnerables com la seva realitat misèrrima. Hem sentit molt endins la mort d’una dona de 54 anys a Gandia que dormia amb el seu marit en un parc públic. Una altra mort que ningú no planyerà com caldria perquè les persones reconvertides en feristeles a força de desdeny i invisibilització no fan més que nosa. I estrenyem dents i punys perquè no se’n dugui ningú més, amb sostre o sense.

Patim especialment per aquelles persones que viuen en barraques, tendes de campanya o en altres recers precaris, que a Palma són excessives i que ens cobreixen de vergonya. I ens alleuja una mica de no-res saber que la Parròquia de Santa Anna, de Barcelona, tengui obert les nits des d’ahir dilluns i fins dijous perquè els intemperaires hi puguin passar la nit i burlar així el temporal. I demanam a les parròquies de Ciutat amb un silenci sepulcral que segueixin l’exemple, tot i saber que no ens faran cap cas, i és una llàstima.

I com cridar als sense res que s’arrecerin, que el temporal no va de bromes? Que ni que sigui per una o dues nits deixin els bancs i s’arrauleixin ben tapats a qualsevol racó que els empari del vent, de l’aigua i del fred que els costa tant sentir?


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.