A GENT BÈSTIA, CAMPANA DE FUST

Que hi ha mala gent, en el món i en els nostres racons de vida, ningú no ho dubta; i no cal ser gens xerec per admetre-ho amb la boca plena. N’hi ha molts, molts més dels que aventuram!, que no la pensen bona i fer-los front no és gens bo de fer perquè la teva resistència és el seu combustible. Si aquesta maldat, per parlar en propietat i evitar subterfugis, aconsegueix fer-se lloc en les places o àgores públiques, el perill de prendre mal acreix a cada moment.

Jo no he dubtat mai de qualificar de mala gent la que s’arreplega al voltant del feixisme, per exemple. És clar que, en tot conjunt de persones, hi ha les males que treuen pit i cap i escaïnen i són com les gotes malaies capaces de foradar-te la closca. No obstant, hi ha organitzacions que basen el seu pensar i, sobretot, el seu obrar en la maldat imprimint avolesa a qui s’hi apropa. A la meva finca, sense anar més lluny, un veí és simpatitzant/afiliat del partit més feixista dels que ho són a Mallorca i no em diu bon dia perquè sap que li respondré amb un bon dia.

A Alaró, un temps, ara no ho sé, la “gent de fogoneu” eren les exaltades i de poc enteniment. Més estesa és la “gent baixa, o gent comuna, o gent de baixa mà”, que són les grosseres o d’ínfima posició, tal com recull el Diccionari Català-Valencià-Balear. I ja ho sabem, a gent així, a gent bèstia, campana de fust.

Per això, davant temps que avancen calamitats i altres nerviades ens cal voler ser molt persones, ni que sigui per allò de “bona gent, bon temps”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *