marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 de gener de 2020
0 comentaris

ESCENARI D’UN CRIM

Té el fred ficat als ossos i per això camina encarcarat. No hauria d’haver sortit de casa, ara ho veu clar, però després de llegir tot el dia creia que necessitava estirar les cames abans de menjar un rosegó de pa amb sobrassada casolana que li servirà per sopar. Ha dinat amb la novel·la oberta devora el plat d’escaldums suculents que li ha deixat sa filla. Ni migdiada, ha fet, tan fort l’ha pres el darrer relat d’un dels autors que més estima.

Diu que llegeix amb la mateixa força de quan encara no sabia res i ho volia saber tot, i que manté intactes els conductes talment venes per on entren en ell les lectures i arriben a tot el seu cos per encantar-lo.

Caminant amb certa pressa -li queden una cinquantena de pàgines per acabar la novel·la i frisa de saber com acaba encara que seria capaç d’escriure-ho i de no errar cap paraula-, nota la humitat a la cara i renega; la humitat l’ha de matar, diu als que el coneixen. Tanmateix no pensa fer cap volta llarga i evitarà els carrers més trullosos. Voltarà pels carrers que viu i el viuen des de fa més de quaranta anys. Del grapat d’illetes que formen, ha vist enderrocar moltes plantes baixes o cases de planta i pis que han estat substituïdes per finques que competeixen en incomoditat i lletjor, no es cansa de repetir. Està per dir que el seu barri ja no l’estima, que s’ha fet gentrificador de cop o volta.

En prendre el seu carrer, a un grapat de passes veu un embalum a la vorera i de cop se li apareixen els personatges de la novel·la que llegeix i no li ve de nou.  No alenteix el pas ni tem res, ans al contrari, sent que s’ha d’apressar per determinar què és aquell bolic de la vorera que impedeix el pas dels vianants.

Quan és a tocar del volum s’adona que ha entrat en el darrer capítol que ha llegit, que és en l’escenari que descriu detalladament, que el que té al davant fa tot l’aspecte d’un cadàver, que ell s’hi atansarà per mirar d’ajudar-lo i que en fer-ho, el suposat mort li clavarà un estilet al cor i que li robarà tot el que de valor porta a sobre. I no farà res per evitar-ho.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.