EL TEATRE DEL CONGRESO I LES ORACIONS DELS BISBES ESPANYOLS

Els parlaments actuals, dissortadament són teatres on s’hi representen molt males obres. Hi han foragitat les idees, les pensades i les quimeres. Ja sé que no es pot simplificar, perquè les simplificacions fan molts de talls, però ningú no pot negar que el nivell dels parlamentaris actuals d’arreu gradua molt a la baixa i que aquestes mancances tan manifestes es reflecteixen en les seves intervencions des dels escons o des del faristol.

Fa dos dies que en el Congreso de los Diputados s’està debatent la investidura de Pedro Sánchez Pérez-Castejón i aquest teatre parlamentari de què parl està assolint nivells inaudits de baixesa. Certament, les intervencions dels grups clarament feixistes o escorats a una dreta molt més que extrema envileixen l’educació i, sobretot, la decència democràtica. L’agressivitat i la violència que imprimeixen als seus parlaments i als seus gestos denigren tant el parlament com el diàleg, la seva raó de ser. Els insults, les desqualificacions i fins i tot les amenaces esdevenen el tronc del que hauria de ser el seu discurs, raó per la qual fan trontollar tots els drets individuals i col·lectius que caracteritzen les societats demòcrates i democratitzades.

Anant contra les idees que ells no toleren, allò que voldrien, finalment, seria fer desaparèixer els que així pensam, els que així ordenam les pensades i enquimeram les passes. Ho sabem; n’hem tocat les conseqüències.

Sentir a dir al diputat de Navarra Suma, Sergio Sayas López, que el probable govern que formarà Pedro Sánchez Pérez-Castejón és “immoral”, a més de ser aberrant, destil·la un llim franquista –i, per tant, feixista- insuportable i ensems intolerable. El diputat Sayas es veu que segueix les recomanacions del bisbes espanyols que demanen oracions especials per Espanya de la mateixa manera que quan dictava el sanguinari Franco a cada missa pregaven per ell.

Volen atemorir, parlamentaris ultramuntans i mitrats espanyols, ja ho sabem, raó per la qual no ens hem d’espantar. Així i tot, no lleva que hom desitgi amb tota l’ànima marxar d’una vegada d’aquest estat en caiguda lliure i que, amb ella, ho vol arrossegar tot.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *