Fi de l’estança en un pis perquè l’amo ha decidit no renovar als llogaters. A més, resulta que la fiança només tenia camí d’anada. Cap problema, els qui hi viuen decideixen dir adéu com Déu mana i fan una festa. Una bona festa.
Gent, molta gent desfilant, ballant, bevent i deixant petja per les parets amb frases, dibuixos o guixots. La literatura creix per arreu a mida que passen les hores. Tot al ritme de la música de dos Djs i constantment vigilat pels malucs que assenyalen a tort i a dret sense voler estabilitzar la seva posició en l’entorn.
Gent i begudes d’arreu. Tot enllaçat de comentaris, frases d’aparença inconnexa i trobades primàries. Un noi en banyador i calçat amb aletes d?immersió creua el passadís. L?àgora es trasllada a la porta d?un lavabo que no dóna a l?abast i ja opta a la Creu de Sant Jordi pels serveis donats.
El sofà que hi ha al pis de dalt de la llitera és de pas obligat.
Mica en mica el formiguer perd pressió. La festa es dilueix fins que les bombetes ja no són ningú i es comencen a intuir llums i ombres.
Imatge: ellosnoexisten.blogia.com
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!