marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

1 de gener de 2020
0 comentaris

CONCERT FINALMENT DESCONCERTANT

El presentador de Televisión Española del Concert d’Any Nou de la Filharmònica de Viena, celebrat a la Sala Daurada del Musikverein de la capital austríaca –un concert magnífic, tot sigui dit- en cloure la retransmissió ha recomanat als que el seguíem que enguany llegíssim els “Episodios nacionales”, de Benito Pérez Galdós, de qui enguany es commemora el primer centenari de la seva mort. I, amb un punt d’excessiva corrosió, ens ha dit que, si no ens volíem empassolar els “Episodios”, podíem llegir la seva novel·la “Fortunata y Jacinta”; aquesta, no cap altra.

En sentir-ho, m’he sorprès i indignat amb les mateixes proporcions i intensitat. Sorprès perquè d’habitud no se solen fer recomanacions literàries tan obertes en retransmissions musicals; i indignat perquè només s’ha referit a un sol literat de llengua castellana, ignorant les altres llengües estatals.

La televisió pública estatal, constitucionalment hauria de fomentar totes les cultures que l’integren i, en aquest cas, hagués pogut referir-se al centenari del naixement de Joan Perucho o al cinquantenari de la mort de Josep Carner, per exemple i en referència al català. Segurament tant en gallec com en eusquera hi ha commemoracions literàries que també mereixen difusió estatal. Però no, Televisión Española ha volgut començar l’any marcant territori exclusivament castellà. Malauradament no ha estat cap excepció: en aquest mitjà que pagam entre tots és moneda massa corrent, aquesta referència permanent i exclusiva a la llengua i a la cultura castellana.

I encara més, enguany també es commemoren els 150 anys de la mort d’Adolfo Bécquer o el centenari del naixement de Mario Benedetti o Miguel Delibes, tots tres autors en llengua castellana. Per què Pérez Galdós i no aquests altres?

I, per cert, Pérez Galdós, que considerava una mania curable tant el catalanisme com els esforços de la Renaixença, digué al seu amic Narcís Oller: “Lo que sí le diré es que es tontísimo que V. escriba en Catalán”. https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/efemerides/narcis-oller-llengua_177966_102.html. Una curiositat força sospitosa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.