Fa unes quantes setmanes, a conseqüència de la consulta d’unes notes pròpies que ja tenen anys, vaig voler tornar a sentir les “Germanies 2007”, de Lluís Llach, una cantata que des que la vaig seguir en directe a través de TV3, es va fer lloc entre el gruix d’elements que me mantenen viu i obert a tota mena se sensacions i sentits. Llach l’estrenà dia 6 de maig de l’any 2000 a la plaça de toros de València degut a la iniciativa i empenta d’Eliseu Climent i el mateix any la va incloure en el seu cedé “Temps de revoltes”.
Em costa precisar què em lliga a aquesta cantata. M’agrada, em plau, m’arriba, em reté, em fa ballar les pensades. Sens dubte, m’atrau l’objectiu: posar música i veu al futur dels Països Catalans, és a dir, a ca nostra. I també els versos gens meandrosos de Martí i Pol; i el cor d’infants que enjogassen d’allò més l’obra; i la veu colpidora de contratenor que fa d’oracle; i la calidesa de Lucrecia; i l’energia contundent de la darrera part.
Tanmateix, no sempre cal fonamentar o analitzar primmiradament allò que ens colpeix o ens agrada. No per precisar-ho s’apregonarà més el delit i, altrament, per no aconseguir detallar-ho perdrà força impactant. Senzillament m’agrada “Germanies 2007” i la recoman a qui sigui. Aviat farà vint anys i per mi no ha perdut gens la frescor espaviladora. Just això.
Podeu veure l’estrena de la cantata en aquest enllaç https://www.youtube.com/watch?v=D3ukoCjX0xE
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!