marginàlies

La matriarca presideix la taula des de fa onze anys –des que es varen cloure per sempre els ulls blaus a través dels quals llustrava la vida dels instants- i els seus 93 anys no es perden detall de tot el que s’esdevé a la taula preparada per a les grans solemnitats. Té esment de tot i de tothom, però no pot evitar ser deferent amb els més menuts, els besnéts que alteren agradosament la calma i la tendresa, sembla que diu amb el seu esguard que n’ha vistes i viscudes de tot color. I quan els grandolassos treuen la guitarra després del cafè i fan cantar la taulada les nadales nostrades, esbossa el somriure més burleta per mirar d’assuaujar el desconcert vocal.

I mentre els altres desafinen, ella prova –i aprova- el peix de pasta reial que ha preparat el més manyós de la nissaga seguint la recepta del convent de Santa Teresa de Palma. Certament, és un dels dolços més suculents -i contundents!- de la rebosteria de les cases senyorials mallorquines. Les monges carmelites descalces l’oferien als seus benefactors per les festes de Nadal i també el regalaven a la família de les novícies el dia que professaven tot i que les monges no el tastaven. En definitiva, una bomba calòrica que fa més esplendorosa una festa que la matriarca ha aprofitat per conversar molt animadament amb els absents.