Pluja d'impressions

Reposes. Has apagat la caixa que et parla cada dia sense preguntar-te. Al teu voltant tot és quiet. Només es mou el teu cos, l’ésser viu que només és química. Llavors notes la ferida. L’escoltes i l’obres. Una veu et respon. Incertesa que desapareix amb les paraules d’alegria. L’estima s’imposa al silenci i als errors. És un primer pas. Has obert un camí fràgil que es pot tòrcer. La seva veu ha fet despertar l’esperança dins teu. Sents llum de pau, d’espurnes que tornen al seu lloc. No són més que reflexes pròpis que ballen dins teu o que tornen de l’altra banda de la ferida, en forma de veu que només tu saps llegir. L’estima esverlada pot regenerar-se. Sóm éssers vius.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!