11 de maig de 2006
Sense categoria
2 comentaris

El pacte Mas – Zapatero avança

Quan ERC es va
posicionar a favor del vot "No" al referèndum de l’Estatut Miquel
Iceta va sortir acompanyat de Manuela de Madre a donar les impressions del
PSC-PSOE. A ell se’l veia sorneguer i ella directament somreia. Semblava
com si haguessin estat esperant el moment que ERC digués “No” a l’Estatut de
Madrid. Em vaig preguntar el per què i la resposta ens l’han donat avui.
Després del pacte Mas-Zapatero el PSOE no ha fet cap concessió perquè ERC
pogués acostar-se al vot favorable a l’Estatut de Madrid. Simplement no ho han
fet per conduir-la al vot negatiu i tenir l’excusa per trencar el tripartit.
Sembla que el que vaig apuntar el 23 de gener, tot just després del
pacte Mas-Zapatero, a grans trets s’està complint.
La direcció d’ERC segurament va optar pel vot nul per evitar aquesta situació,
però les bases del partit l’han portat on estan avui. Pel que s’ha dit a questa
hora sembla que es convocaran eleccions a finals d’any i mentrestant CIU
garantirà el govern del PSOE. L’expulsió dels Consellers d’ERC significa el
trencament del tripartit. Carod ho ha qualificat com a un "gran error
polític". I realment ha estat una jugada que gairebé impossibilita una
nova partida. On queda ara ERC? L’odi que es tenen CIU i ERC fa difícil un
pacte post electoral i les formes del trencament del tripartit de la
Generalitat fa gairebé impossible la repetició d’un pacte en la pròxima
legislatura. La sociovergència està servida, o almenys en teoria perquè les
eleccions sempre estan obertes a sorpreses.

De tot plegat hem après que els partits polítics només miren en interès del propi partit i deixen el país i la seva gent en segon terme (un segon terme llunyà, clar). Potser l’únic que podriem salvar, i és gràcies a les seves bases, és ERC que amb el seu "No" a l’Estatut de Madrid ha perdut la poltrona però ha mantingut la dignitat del partit i dels catalans que creiem que Catalunya té dret a decidir.

Fotografia: www.la-moncloa.es


  1. Senyor del bloc: Fins que Esquerra va dir No a l’Estatut, aquest adverbi era la meva tria. Ara ja m’ho estic pensat. Vaig votar Esquerra Republicana a les últimes eleccions. Hi vaig donar el vot a algú per primera vegada, perquè sempre ha votat en blanc en totes les eleccions en què he participat. El problema d’Esquerra, si més no de l’Esquerra del Sr. Carod, és una immensa vanitat. He vist el Sr. Carod parlant sempre en termes  personals o de partit. Mai li he sentit dir que si es trenca el tripartit el país sortirà perdentl En canvi sí que li he sentit dir que si es trenca el tripartit allà els socialistes quan els tornin a necessitar. I que si la clau la tenia ell, que si ells són els únics que pensen de manera intel·ligent, que si ell és un màrtir, que si… Uf. Si d’algú hem sento decebuda, és d’Esquerra. La veritat és que no m’esperava la seva mala actuació sobreactuada. I això que ja me’n podia haver fet una idea a partir de la seva contribució ben "afecta" al tripartit de l’Ajuntament de Barcelona. Ja ho diuen que l’infern n’és ple, de bones intencions!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!