marginàlies

En netejar i desar la llibreria, que ja tocava, enfilat a l’escala per començar pel prestatge que frega el sostre, pren el primer volum de les rondalles mallorquines compilades per mossèn Alcover i editades pel seu deixeble Francesc de B. Moll, i en passar-li el plomall se’n desprèn un paper ceba que no frisa gens d’arribar en terra; ho fa voleiant lentament. El ca que tutela s’adona i, com si fos una llepolia, l’espera amb la boca oberta. Ell davalla de l’escala per ser primer que el ca a fer-se amb el paper entremaliat.

Para la mà esquerra a dos pams del terra i llegeix:

Llum dolça
que desafia
la foscúria.
Llamp ansiós
que la nit encega

I clou el puny amb força, molt irritat. I del paper ceba rebregat en fa una bolleta que ofereix al ca, que segueix esperant la llepolia. I el ca en fa un llepadits.