LA PLUJA DE FULLES

Aquests dies l’oratge provoca pluges regulars de fulles d’acàcia que deixen el sol de l’avinguda d’un groc clarament reivindicatiu. No costa gens, per això, fer més presents els nostres presos polítics i els exiliats.

L’home de la boina que passeja el ca que ja fa anys que l’acompanya ho fa de forma intensa. En el seu compte de Spotify hi té tota la discografia de Lluís Llach i ara sent “Onades”: Que primaveres són / les onades que tu fas, / i jo, l’arbre assedegat / que a la vora està esperant.

Qui provocava les millors onades revoltoses i feia caure lentament la lluna dins la mar i el cove de les paraules murmurades es va retre al mal dolent fa un lustre i no hi ha dia que no li canti una de les moltes cançons que aprengué amb ella. Si pogués, les comptaria. La memòria comença a tenir massa esquerdes però recorda mot per mot la lletra de totes les cançons que l’han fet ser com és.

I es deixa mullar per les fulles i camina per la catifa groga que forma la pluja com si fos infant. I malda perquè les rememoracions no li facin cap mal; en tot cas desitja que les fulles grogues encatifades li retornin els records que perd sense que el pugui retenir de cap manera.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *