marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de novembre de 2019
0 comentaris

UNA DONA A PEU PER L’AUTOPISTA

En veure la dona que caminava pel voral dret de l’autopista –en trànsit molt fluït a les tres de l’horabaixa d’un diumenge ventós de novembre- com si fos un bòlit més, es demana si cal telefonar al telèfon d’emergències i comunicar-los aquella incidència. O aturar-se fingint una pana per poder demanar a aquella dona si necessita ajut, si pot fer res per ella i recordar-li que els vianants no poden anar per l’autopista i encara menys no anant per l’esquerra per tal de veure els cotxes de cara i evitar perills.

El cafè que havia de fer amb els amics tocats de gust exquisit i amb casa de cara a la mar pot esperar una estona i, per apagar l’ànsia que l’està escanyant, decideix de canviar de sentit en la primera sortida i intentar socórrer aquella intrusa tot tement una tragèdia. I en haver-se incorporat a l’autopista pel sentit contrari a la casa dels amics, es demana a quina sortida ha de tornar a canviar de sentit per poder trobar la dona. Fent comptes ràpids i esburbadament decideix prendre la segona.

Incorporat novament en el sentit de la casa dels amics de gust exquisit , hotelers a l’antiga i melòmans irredempts, aprofita el trànsit discret de l’autopista per no anar a més de vuitanta pel carril de la dreta mirant preferentment el voral. De cop pensa en la coca antiga, recepta de la seva besàvia,  que havia fet per acompanyar el cafè. Agrada molt als amics distingits i d’aquella no en confiava gaire perquè a l’hora de fer-la li ha telefonat sa mare i en té per gairebé una hora, de xerrar de tot i de res, afectant seriosament la concentració que requereix aquella llepolia. Per més refotre, se n’ha anat la corrent just haver-la enfornada. No era per cap pana seva. Tot d’una ha telefonat a la companyia subministradora i mentre esperava resposta, ha tornar la corrent. Tants accidents han afectat el gust necessàriament i no li agradarà no quedar bé amb els amics.

Apropant-se a l’indret on ha vist la dona, redueix encara més la velocitat però la dona no apareix. Tornant a fer comptes per on pot ser atenent el temps que fa que l’ha vista i el seu caminar de passeig, en ser on creu que l’hauria de veure, no la troba. I tanmateix no es dona per vençut: entra al voral tot posant els intermitents d’emergència.

Sense aturar el motor del cotxe, en surt per mirar de trobar la dona que ha vist  que anava a peu. S’allunya unes passes mirant la vorera posterior als raïls de protecció. No hi troba cap indici.

Convençut que algú l’ha recollida mentre ell canviava de sentit o que ha sortit de l’autopista en algun punt, refà el camí i torna cap al cotxe que encara no té un mes. És d’alta gama, ell és fadrí, té una plaça de funcionari de nivell màxim al Govern autonòmic i se’l pot permetre. I tanmateix el que més li agrada no és ni el seu disseny, ni el seu cubicatge, ni el seu confort, ni l’enveja que despert, sinó la seguretat que li raporta.

Quan el té a una cinquantena de passes, veu que arrenca, incorporant-se a l’autopista a tota llet. En ser a la seva alçada, la dona que ha vist caminar irresponsablement per l’autopista, ara al volant de la seva joia de cotxe, el saluda efusivament i li llença una besada atrevida.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.