marginàlies

Avui Joan Fuster i Ortells, el savi de Sueca, hagués fet 97 anys:

No sé si m’estimaves, t’estimava
i això era tot, i això era prou i els dies
obraven per ami racons tendríssims.

T’estimava amb les hores i amb el somni,
i et cantava, i passaves, i abril queia,
i et sabia ma carn meravellada.

Si, t’estimava lentament i sorda
com s’estimen les coses marcescibles.
com s’aprèn l’idioma de l’absència.

Queden els seus versos i tot el que ens digué i ens llegà amb una potència gens acostumada com queda la pluja sobre les vies que esperen el tren. Queden per fer d’estacions i de campanar muts. Per fer de penyals perdurables i boscos d’alzines que enyoren els carboners.

Ningú no espera el tren però el vell rellotge de l’estació segueix marcant l’hora puntual, precisa i solemne, com les hores d’antany que coneixien prou bé el gust de la sang i la matera, i l’amatença necròfila de les cunetes.