EN EL DIA DE LA INFÀNCIA

Avui, dia 20 de novembre, entre d’altres efemèrides que no cal consignar ni recordar, se celebra el trentè aniversari de la Convenció dels Drets de l’Infant (CDI), una llei signada per tots els països dels món amb una excepció molt significativa: els Estats Units d’Amèrica del Nord. N’ignor els motius, si és que els ha explicitat.

Aprofundint en aquesta Convenció, que per poder ser signada majoritàriament no entra en detalls, jo consider que qui priva les criatures de ser elles amb tota plenitud hauria de ser jutjat per crims de lesa humanitat.

I no cal anar als països pobres i empobrits per cercar les més horribles vulneracions d’aquests drets dels infants. En els països suposadament desenvolupats també  es trepitgen aquests drets i els menors estrangers no acompanyats, els MENA, en són una mostra molt més que eloqüent. O la vulnerabilitat dels fills dels immigrants en situació administrativa irregular. O els tropells que pateixen els fills de les nostres famílies més pobres, les que habiten en la marginalitat de tot.

Consentir aquestes mancances i greuges vers un col·lectiu que no pot defensar-se perquè no s’han arbitrat les vies per fer-ho, vol dir que infringim una llei amb la certesa que ningú no ens jutjarà.

Aquesta CDI interpel·la sobretot l’opulència del primer món que, per fer retre els seus guanys econòmics, afavoreix la vulneració d’aquests drets en els països misèrrims. El treball infantil n’és una prova inqüestionable.  Vol dir això que interpel·la seriosament el consumisme que ens aliena i ens corromp.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *