XAFARRANXO AL RECER PACIFICADOR

A Can Gazà avui hem començat el xafarranxo de neteja, rebombori que enutja molts gazanencs però del que no se n’escapa ningú. Des de fa quaranta-tres anys el casal –degà dels centres assistencials mallorquins- acull persones necessitoses i cada dos anys el posam a punt residents i responsables. Avui a les set i mitja del matí ha començat l’activitat de neteja a fons que no ha cessat fins a l’hora de dinar, amb un descans generós a mitjan dematí per reposar forces. S’hi ha tornat l’horabaixa i demà sant tornem-hi.

Na Rita, una anyella que té dos dies, s’ho mira amb tot l’astorament. Sa mare, com a bona gazanenca, té una mamella inservible i el me germà és més espavilat que ella i sempre arriba primer a la mamella que raja. Surarà a cops de biberó, que per això l’ajudant del coc hi té la mà trencada i n’ha surades un grapat.

En Gostí, que es recupera d’un mal dolent a la gargamella que sortosament ha pres per bé –ell estava convençut que quedaria a la pedra- ha encès la xemeneia i hi descansa ben a plaer, aixecant l’enveja de molts. I ell diu amb la mirada que li agradaria molt més poder anar al talleret de recuperació de mobles que no passar el temps encaboriat per molt de bon estar que faci en aquell racó privilegiat. I qui el veu es diu que pocs goigs superen el de llegir assegut en un balancí davant dos tions encesos.

El xafarranxo de neteja, encara que els costi entendre als gazanencs, permet apregonar el do apaivagador del casal. Can Gazà pacifica, ben cert, ordena el pensament, la creativitat i el sentir crític, raó per la qual faria molt de bé als obtusos que s’encaboten a retornar a les tenebres o a impedir l’autodeterminació dels pobles que així ho vulguin.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *