marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
3 de novembre de 2019
2 comentaris
SI LA NIT ÉS CERTA
Si la nit és certa,
asprejarà la fosca
i s’embravirà la llum.
Vagarejaran els cossos
en deliri i foc
fins a trobar el carreró
on s’estavellen els somnis.
La pell es convertirà en gemec,
en ales de desig.
Si és certa la nit,
el lament solitari
d’un saxo
acompanyarà l’onatge
del vent, el murmuri
gairebé agònic
del plaer
sense contemplacions.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ha agradat molt el poema. Només hi trobo un problema: que no hi veig el significat o la metàfora de la paraula “certa”. Què hi pretens que hi entenguem?
Gràcies Jaume.
A voltes, Jordi, la nit té juguera i compareix quan no pertoca. O almenys així ho crec. Hi ha nits imposades, també; i alguna impostada. Gràcies per llegir-me!