EL NOM DEL QUEMULLAR

El forn on hi compr els quemullars –essencialment ensaïmades i croissants- i altres dolços per a festes assenyalades, tot i fer honor a les receptes tradicionals –i amb resultats espectaculars- també pensa a modernitzar-se.

Fa uns dies ha canviat la caixa tradicional per un aparell on el client, després que la dependenta li hagi indicat l’import de la compra, hi ha d’introduir les monedes o els bitllets per fer-lo efectiu. Si cal tornar canvi, te’l torna la mateixa màquina. Imagín que només el torna amb monedes i just pensar la ferralla que vomitarà quan l’import sigui baix i el bitllet gran, les butxaques dels pantalons s’espanten.

Al costat de la màquina devoradora de diners n’hi ha una altra de més discreta que escup el tiquet. En tractar-se d’una novetat, l’he agafat, clar, però pens que per respecte al medi ambient hauries de poder triar si el vols o no els vols, comptant que pararà a la brossa si no és per justificar davant qui sigui.

I ha estat llegint el tiquet que m’he dit que el meu forn de referència és tradicional en gairebé tot llevat del respecte a la nostra llengua. Una veritable llàstima perquè t’hi atenen, en el català de Mallorca, i hom voldria que aquesta atenció tingués continuïtat tant en la seva publicitat com en els tiquets de compra. I no és així.

Però aquesta llàstima encara es fa més pesada quan ni en castellà s’expressa bé. El tiquet em diu que he comprat una “Ensaimada lisa individ” i dos “Croassan individual”. Els illencs sabem prou bé què és una ensaïmada llisa, però no sé si els castellanoparlants ho poden capir en una traducció directíssima. Del que no hi ha dubte és que no deuen saber –com no ho sabem els catalanoparlants- què és un “croassan”. En castellà ha de ser “cruasán”, com ens indica la Real Academia Española de la Lengua”, i en català “croissant”, com en francès. Tirar per enmig i convertir-lo en “croassan” em sembla un temeritat que indica el grau d’instrucció de qui ha decidit que fos així.

Són detalls, ja ho sé, però que diuen molt del valor que donam a les llengües i a l’ortografia. Una vergonya.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *