PANORAMA BLAVÓS AMB AUS

El foc i els armats empaiten els joves que sols tenen les mans per preservar el cap de la tempesta de cops i infàmies. Vexats i massacrats seran reclosos per no ser vells i tenir vint pams de seny. Desenterraran el dictador sanguinari momificat després de quaranta-un any d’honors i glòria i tanmateix segueix fermant i refermant, i dirigint el cabdillisme per la gràcia de Déu. Alçats plantam cara a l’oprobi i la llevantada ens recorda que no hi ha sostre segur en el reialme dels que sols poden obeir. El rugit i la força de l’aigua encanonada turmenta la nit i el veïnat que veu com s’emporta els records i els bastiments de l’avenir. La malvestat de qui governa en funcions està estàlvia  de caps de fibló i seguirà reprimint, manipulant, inoculant l’odi que l’engreixa fins a rebentar. Vaig com les aus de Palau i Fabra:

Vaig com les aus,     quan han perdut lo fill,
que giravolten     sense haver consol,
amb crits de sang     alerten son estol
com si lo món     entrés en gran perill.

E giravolten     sens defalliment
entorn del lloc     on lo fill han deixat,
e no els par vera     la veracitat
perquè els daria     molt major turment.

Des del matí     fins que s’ha post lo jorn,
amb son rodar     inquieten l’espai,
diuen que en ells      dolor no es pondrà mai
puix que mai més     no hauran lo fill entorn.

Sols a la nit,     vençuts per l’enderroc,
tornen al niu     com a desert castell,
senten lo cor     de sobte fosc e vell
e s’adormissen     amb la son del roc.

L’ensentdemà,      amb un volar penós,
abandonant     lo niu, l’arbre i el riu,
van a l’encalç      d’un indret més galdós:
però en cap lloc     lo seu infant no viu.

Així jo vaig,     perdut de mi mateix,
a mi mateix     cercant-me eternament.
Mes jo só mut     e mut lo meu lament,
car gorja endins    lo meu dolor se peix.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *