LLORENÇ TOUS, L’ACOMPANYANT DELS POBRES

Lleonard Muntaner, editor, acaba de presentar a la seva col·lecció “En diàleg”, “Llorenç Tous. Biblista i amics dels pobres”, a cura de Cecili Buele i Ramis.

Llorenç Tous i Massanet (Capdepera, 1933) ingressà en el Seminari de Mallorca el 1944. Del 1956 al 1960, estudià a Roma, primer a la Pontifícia Universitat Gregoriana i a l’Institut Bíblic. Entretant, també amplia estudis a Alemanya (1957-1960) i a la Casa Santiago de Jerusalem (1960-1961). El 1959 s’estrena com a professor de Sagrada Escriptura al Seminari Diocesà de Mallorca, càrrec que mantindrà fins al 1977. El 1962, als 29 anys, és nomenat Canonge Lector de la Seu de Mallorca, el més jove de l’Estat en el seu moment. Del 1961 al 1978 va ser animador del Moviment Bíblic de Mallorca. Del 1979 al 2008 és el vicari de la Parròquia de la Immaculada, sant Magí. Del 1980 al 2012 s’adscriu a la presó de Palma. Començant la dècada dels anys vuitanta del segle passat inicia el seu itinerari per la marginació impulsat el Grup d’Educadors de Carrer (GREC), 1987; Associació Siloè, 1994 i Associació Zaqueu, 1997.

Llorenç Tous va ser un dels capellans mallorquins més carismàtics i amb més projecció social des que és nomenat professor de Sagrada Escriptura al Seminari Diocesà de Mallorca fins que es retira el 2008. Actualment viu a Ceinos de Campos, Valladolid, vila que té poc més de 200 habitants.

Als 86 anys i amb “la vivència profunda de la resurrecció de Jesús, l’experiència personal del Senyor ressuscitat” accepta de parlar amb Cecili Buele de tot allò que ha viscut des de l’entrada al Seminari, una experiència que el marcà i de la qual lamenta que no els ensenyassin a pensar,  fins a la seva immersió en la marginació mallorquina, un món que considera que va conèixer massa tard. En contraposició, considera que va arribar massa prest a altres fites, com la seva ordenació sacerdotal o la seva dedicació a la formació de futurs sacerdots.

“Jo era i som sensible, tant per al bé com per al mal, tant per a la bellesa com per als homes i les dones que pateixen. Som així. No és mèrit que els que sofreixen m’estirin, que l’art m’entusiasmi i que tot el que és femení m’atregui”. Tota una declaració per a acarar tant el temps dedicat a l’estudi i a l’ensenyament com els seus darrers anys abocats a la població més freturosa.

Fidel seguidor del Concili Vaticà II, es mostra crític amb el rumb que segueix l’Església: “l’Eucaristia, tal com la tenim en la pastoral general de manteniment, pateix una violència de rutines que l’impedeixen de ser realment una celebració de la mort i la resurrecció del Senyor”. No diu l’opinió que li mereix la Teoria de l’Alliberament, com li demana Cecili Buele, però està cert que la misericòrdia cerca les causes de la pobresa i les ataca. I també considera, com el teòleg Luis Alonso Schökel, que servir és el vuitè sagrament que hauria d’instituir l’Església.

Insatisfet i incòmode amb la seva canongia i l’ensenyament de la Sagrada Escriptura, a finals dels anys setanta del segle passat, demana d’anar a un dels barris més marginats de Palma, El Jonquet, i a partir d’aquí accedeix a altres deus de l’exclusió com la presó,  que considera una “fàbrica de dolor, un sistema absurd per ineficaç” i, alhora, una teràpia, una escola d’ecumenisme, una escola per tot aquell que es mostra interessat per l’home”.

En descobrir la marginació i la misèria, va tenir el dilema entre els pobres i els estudis, el carrer i la injustícia o els llibres i les idees. I es va adonar que no es pot atansar a la marginació des de l’ordre i la norma amb la intenció de reconduir qui s’hi troba; actuar així és apostar pel fracàs. Per això, segons Llorenç Tous, la finalitat principal no és canviar els pobres i exclosos, sinó estar amb ells.

“Som cristià, aliment la meva fe com puc amb l’ajuda de Déu i gràcies a aquesta fe m’he atrevit a escriure”, confessa Llorenç Tous. Considera, a més, amb molta ironia que, per tot el que ha viscut, és viu de miracle i que el que encara no ha estat capaç de superar del tot és la por a la solitud.

Bon treball per apropar-se a un dels capellans més influents de la diòcesi de Mallorca dels darrers decennis del segle passat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *