UN ALTRE DIA QUE NO S’HA COMPTAT PER HORES

Aquest 18 d’octubre, al Principat de Catalunya ha tornat a ser un dia capital, referencial, històric. Sens dubte, qui no vulgui veure o desatengui el clam que han tornat fer avui els principatins, tard o d’hora acabarà en el fang del descrèdit. De la mateixa manera, aquells ciutadans de la resta de  l’Estat que es diuen demòcrates fins al moll de l’os i no es treguin el capell del respecte més reverencial per acceptar que els principatins lluiten pels drets que els furta aquest Estat seu en descomposició que ha judicialitzat la política, la vergonya els perseguirà per sempre.

Les forces vives de l’Estat i els seus corifeus, experts en l’art de la manipulació i l’ocultació, posaran el focus en els focs i en els vespres de batusses; callaran com a morts les mobilitzacions ferrenyes d’una ciutadania que, tanmateix, ja ha desobeït i desconnectat. Tant és, ja no poden redreçar la situació per molt que vulguin. I Felipe Gonzàlez, el del ribot a l’Estatut de Mirabet del 2006 que viu fora de la realitat però ben untat, que es dol que ningú ja no parli d’ell, de l’Estatut.

La resposta immediata de la judicatura a l’enorme concentració pacífica d’avui a Barcelona i a les altres capitals principatines ha estat tancar els webs de Tsunami Democràtic per indicis de terrorisme. La Unió Europea ja els ha dit que vius i ungles amb totes les llibertats que entrebanquen, però els és igual. I facin el que facin arribaran tard. Plouen i plouran amenaces, repressions, greuges, atacs, querelles i altres repressions: no se’n sortiran. I molt menys si tracten de constitucionalistes els feixistes.

Els silencis que ara eixorden, ofegaran les veus covardes que ara callen.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *