SEDICIÓS

Som sediciós, segons el Tribunal Suprem, però no estic reclòs, encara. La revenja d’aquest tribunal contra els 12 encausats en el Judici a la Democràcia suposa, de facto, la desconnexió de l’Estat espanyol de milions de ciutadans d’arreu. És clar que els corifeus d’aquest Estat en descomposició aplaudeixen amb tot el que poden la revenja amb el crit valent de qui la fa, la paga i molts, és clar, es queixen perquè voldrien que les penes fossin molt més elevades. No els basten cent anys.

S’ha consumat la infàmia, la ignomínia, la vergonya jurídica i la més gran de les injustícies. La democràcia a l’Estat espanyol avui ha patit el refredament letal d’una de les articulacions que el mantenen trontollant, a punt de desfeta.

I la conseqüència immediata, gairebé, la mobilització de cents de milers de persones que ha aconseguit ser objectiu mediàtic en prendre, de manera pacífica, l’aeroport del Prat, oficialment Josep Tarradellas, la primera infraestructura del país. La força de les persones, quan es mancomuna, es fa sentir i venç totes les sordeses impostades.

Vivim tan al marge de tot, sobretot de drets i valors democràtics, que ningú no pot preveure què passarà demà, demà passat o d’aquí uns dies, tot i que molts, infatuats, de mirada llosca i carregats de cinisme, assegurin que aquest Estat amb presos polítics és una democràcia consolidada, un dels més avançats Estat de Dret del món i un dels països més lliures i més segurs. Caldria determinar a quin món es refereix i què considera llibertat i seguretat.

D’aquí a poc, a Mallorca, en una dotzena de municipis s’han convocat concentracions de rebuig a aquesta revenja i de suport incondicional per als nostres presos polítics.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *