Torno de Paris, sortosament després d’un cap de setmana d’esbarjo, i trobo als diaris els mateixos articles i cartes al director de sempre, amb queixes sobre brutícia, embussos, turisme, accessibilitat i transport públic a Barcelona. No cometré la imprudència de comparar la capital francesa amb la nostra capitaleta, però sí que aprofitaré, un cop més, per refusar aquest pessimisme que ens caracteritza i que no ens deixa viure en pau. Els parisencs estan convençuts que viuen a la millor ciutat del món, i us asseguro que no és pas més neta que Barcelona. I, salvant les dimensions, el metro no és més accessible ni els autobusos més endreçats, i l’asfalt i les voreres no estan en millors condicions, i el turisme és tan emprenyador allí com aquí, i la qualitat mitjana dels seus restaurants no és més alta que la dels nostres i, si som capaços de superar el primer somriure de circumstàncies, els cambrers i dependents no són allí ni més simpàtics ni més amables. Us diré, a més, que la grandeur que vessa per cada façana i cada edifici de la captial francesa és incomparable, però, en termes generals i d’actualitat, hi ha més bon gust, més modernitat i bon estil a Barcelona. I ara li ha tocat el rebre a París perquè n’acabo d’arribar, però podria parlar en termes similars de moltes altres capitals europees. Sense amagar els mil i un defectes que tenim, m’agradaria, de tant en tant, llegir articles que expliquin alguna de les coses que fem bé.
(publicat a El Punt el 04/11/08)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!