VARIACIONS

El món segons Pep Montes

26 d'octubre de 2008
Sense categoria
1 comentari

TVE posa en risc una part de la nostra memòria

Joan-Francesc Escrihuela treballa als informatius de TVE Catalunya i ha comprobat efectivament que un tresor de la nostra memòria històrica està en greu perill de desaparició. Des dels inicis de la televisió a casa nostra, als mítics estudis de Miramar dels anys 50 i fins al canvi tecnològic de 1982, les notícies es rodaven en pel·lícula fotoquímica o, tal com es diu habitualment, “en cine”. Durant tot aquest període es va enregistrar infinitat d’hores de notícies, bona part de les quals no es van arribar a emetre mai perquè la censura franquista les va condemnar a l’ostracisme. Però les pel·lícules és van guardar. O mal guardar. Avui, centenars de rotlles amb aquell material s’està deteriorant a marxes forçades en magatzems inadequats, amb pèssimes condicions de temperatura i humitat. El futur d’aquest material, si no s’hi posa remei tindrà una d’aquestes dues opcions: desapareixerà amb el deteriorament definitiu de les pel·lícules, o es traslladarà completament a Madrid per tal que allí en facin alguna cosa.

El resum, en tot cas, és que perdrem, per una raó o altra, una part del nostre patrimoni històric fonamental. Escrihuela, alarmat definitivament davant d’aquesta realitat, va decidir denunciar la situació en un article que es va publicar a l’Avenç, en el seu número de setembre.

La denúncia és contundent i fins i tot esfereïdora a poca sensibilitat que hom tingui. Però no hi ha hagut cap resposta. Ni una carta al director, ni un desmentit oficial, ni un projecte anunciat. Res de res. 

Escrihuela ha demanat una entrevista a la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació per denunciar el cas (està a l’espera de ser rebut), i ara ha començat a adreçar-se a diferents entitats culturals del país per tal que li donin suport.

Dijous passat, per sorpresa, va aparèixer una notícia a La Vanguardia en la qual es deia que TVE preveu recuperar i digitalitzar bona part del seu material històric. S’hi esmentava de passada els fons de Catalunya. Però cap precisió ni cap concreció sobre aquesta part dels seus arxius, pressumptament en risc de desaparició.

Només a títol de mostra, Escrihuela explica que entre les filmacions en risc hi ha, per exemple, el rodatge de l’enderrocament dels murs que tapiaven l’accés al Parlament de Catalunya, durant els anys de la transició. Aquestes imatges mai no s’han vist públicament, però és evident que tenen un valor testimonial incalculable. La desídia i la creixent inoperància de TVE a Catalunya són prou conegudes, però costa creure que s’arribi a aquell nivell d’irresponsabilitat. És possible que no tinguin previst cap pla de tractament, restauració i recuperació d’aquest material?

Si no és així… alguna cosa hi haurem de fer, oi?

  1. Tens tota la raó. És increïble el grau de desídia que es pot arribar a tenir amb fons de valor incalculable. Malauradament, però, no és l’únic cas en què això passa, i d’aquí vint o trenta anys ens lamentarem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!