EL DIUMENGE ACABA EN SEC

El cap ple, la tos que no deixa, la mollor que persegueix el cos constipat.
Telefilms idiotes, el descans que no arriba, la veu agomboladora que se’n va sense deixar penyora.
El diumenge que acaba en sec obrint abismes.
El fill diu a son pare que és com la llum que percebem d’un estel, que per molt que el vegi i el senti, probablement ja hagi mort.
El pare que li somriu i la mare que el reprèn per irresponsable.
El parc s’omple d’intemperaires, brics de vi de potada i rates que eviten les trampes del control de plagues.
Demà, reunió d’escala.
El diumenge cau sense acabar-se la nit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *