ELS SIS ANYS DEL PRECEPTOR

El meu preceptor major avui fa sis anys i ningú no ho diria. El temps és molt capritxós, ell ho sap molt bé, i tant li és córrer com un boig com encantar-se com un badoc. Per ell és un badoc i per als altres, els seus deixebles, un boig fermador. Ell el sap fer boleiar com si fos un rellotge de paper i els altres el duim a l’esquena com si carregàssim una enclusa.

Per raons de salut, sa mare té un genoll que avui ha requerit mà de metge programada, no ha pogut fer la festa que tant li agrada. Ho ha entès, evidentment, que avui no era possible parar el sarau i tanmateix amb la seva padrina jove ha volgut fer un pastís de xocolata per poder bufar les sis espelmes en família. El seu germà, el meu preceptor menor, també ha volgut bufar, evidentment, i cantar els anys i anys un cop i un altre.

Els han regalat un llibre d’en Mic per tots dos i s’hi ha passat una estona llarga. El preceptor major li explicava allò que hi veia i el menor ho complementava amb detalls gens negligibles. Fan un parell per fer tremolar gratacels vanitosos.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *