HORRORISME LINGÜÍSTIC

L’Advocacia general de l’Estat també s’abona a la repressió lingüística i diu que la Generalitat Valenciana s’ha de dirigir als governs principatí i de les Illes Balears en castellà perquè “el valencià només és oficial a la Comunitat Valenciana”. Recorda, per això, que als altres dos Països Catalans, en els seus respectius estatuts, s’utilitza el terme català. I afegeix amb un cinisme que frega el paroxisme que la unitat de la llengua reconeguda pel Tribunal Constitucional només té efectes acadèmics, no legislatius. Beu-la’t!, com solem dir per Mallorca.

L’Advocacia general de l’Estat, d’aquesta manera, curt i ras, per moltes voltes que hi vulgui donar, nega la unitat de la llengua catalana i, de pas -que no és poc en aquest cas- es carrega el consens social i acadèmic al voltant del seu ús, difusió i coneixement en el territori que el català abasta. Hom es demana qui és aquesta Advocacia per ficar-se en qüestions lingüístiques que no són de la seva competència. Dit d’una altra manera, per què fica el nas on no li demanen.

Segueixen les consignes més mesetàries, arnades i retrògrades, això sí: s’ha d’esquarterar el català per afeblir-lo i afeblir-nos fins a l’agonia. Per ells, el nom sí que fa la cosa i “català” concentra totes les perversions, aberracions i terrorismes que hom que no sigui catalanoparlant pugui imaginar. I basta veure el degotís constant  de greuges i atacs lingüístics que es produeixen arreu de la catalanoparla.

És la forma de l’Estat d’entendre l’entesa, el consens, el diàleg, la concòrdia en tots els ordres, en totes direccions i en tots els àmbits.

Qui pensi que l’enemic tant d’aquesta Advocacia inculta i ignorant com la de l’Estat sigui només el Principat va ben errat de comptes: l’enemic és tot aquell que no parla com ell.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *