marginàlies

L’Estat espanyol en caiguda lliure ja té el que volia: l’assimilació de l’independentisme català amb el terrorisme. Assimilació, per cert, íntimament lligada a l’anticatalanisme. No és cert, però això no té importància. La via madrilenya passar per il·legalitzar els partits que volen la independència. Pas a pas, amb pas militar. I a punt d’iniciar una nova i irresponsable campanya electoral.

Tot és molt confús, però està clar que s’han conculcat drets fonamentals dels detinguts i altres tropells que, per la Meseta, passen per ser accions escrupolosament legals i, per això, ajustades a Dret. La maquinària manipuladora  ha pujat uns quants graus i Ciudadanos, que de sempre ha menyspreat el Parlament de Catalunya, ahir el converteix en una tasca llardosa escopint a la cara del president Torra que se senten amenaçats per ell. La que diu que per Barcelona hi ha gent que es passeja amb catana, també escup tot l’odi que ja no dissimula contra la catalanoparla tota. La convivència dins el marc constitucional fa furor, com els ecos d’un diàleg que mai no ha existit.

Per les xarxes es va repetint el poema de Martin Niemöller (Quan els nazis vingueren pels comunistes, / no vaig aixecar la veu. / Jo no era pas comunista…), tornam a cantussejar “Què volen aquesta gent”, de Lluís Serrahima i Maria del Mar Bonet, i s’avisa que demà pots ser tu, o puc jo. Doncs sí.

Mentrestant, pels verals de l’arxipèlag, la Junta electoral central fa llevar el llaç groc que el grup de MÉS tenia penjat a la finestra del despatx de la seva seu parlamentària i el PP, Ciudadanos i VOX aplaudeixen fervorosament que la consellera Costa, en una convocatòria pública per cobrir la vacant del responsable de l’Institut Balear d’Indústries Culturals, eliminàs el requisit de coneixement de la llengua catalana per convertir-lo en mèrit.

Tot en ordre, com es veu. Que si ens en sortirem? Qui ho dubta?