EL CATALÀ I EL SEGON GOVERN ARMENGOL

La consellera de Presidència del Govern de les Illes Balears, Pilar Costa, decidí que per al càrrec de director de l’Institut d’Indústries Culturals ja no és requisit el coneixement de la llengua catalana, sinó simplement un mèrit. Ja té mèrit, aquest despropòsit que, no ho oblidem, va en contra de la norma general establerta per a totes aquelles persones que volen treballar a l’administració pública de l’arxipèlag. Ara només falta que, per a aquest càrrec, també sigui mèrit, i no requisit, tenir nocions de cultura i encara més mèrit, i no requisit, saber què significa una indústria cultural i com es despleguen en el territori.

Jo em deman i no retòricament si la presidenta Armengol en sabia res, d’aquesta decisió de la seva consellera Costa. I encara més, si els socis del govern que presideix, MÉS i Unides Podem, també n’estaven al cas. N’estava al cas Beatriu Defior, directora general de Política Lingüística, incardinada a una altra conselleria, la d’Educació, Universitat i Recerca? Si no n’estaven al cas vol dir que el segon Govern Armengol és can Pixa; i si n’estaven i ho accepten, el darrer que pagui el llum, rodi la clau i la tiri a sa Riera.

No és un afer menor, aquest; no és un detall sense importància: demostra clarament i inequívoca que la qüestió lingüística no és pilar bàsic de la seva acció de govern. Com si la situació del català, dins l’administració pública i tot, estigués mínimament normalitzada: de cada vegada l’ús del català en totes les administracions públiques recula.

És tan important aquesta decisió de la consellera Costa que el PP, Ciudadanos i Vox l’han aplaudida efusivament. Així anam. Així ens fan anar. Així deixam que vagin?

I que ningú es faci a la idea que es tirarà arrere aquesta decisió.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *