DELS NIBELUNGS ALS RINOCERONTS

Queden cent dies per acabar l’any, dada a tenir en compte per als amants del nombres assenyalats. Hora, pot ser, de començar a fer balanços i no només econòmics. I per als que els agrada tafanejar en les efemèrides, recordar-los que avui fa 150 anys que s’estrenà a Munich l’òpera “Das Rheingold” (L’Or del Rin), de Richard Wagner, la primera de les quatre que formen el conjunt “Der Ring des Nibelungen” (L’Anell del nibelung) que, curiosament, va ser la darrera que Wagner va escriure i compondre. D’aquest poble llegendari de la boira, el cavaller Sigurd, o Siegfried, o Sigfrid en destaca força, tant que el seu nom s’adaptà a les diferents parles europees, Sifre o Cifrè si ens referim a la catalana. I d’aquí el llinatge Sifre o Cifre, Cifrè o Cifré.

I per als més curiosos, que sàpiguen que avui és el Dia Mundial del Rinoceront, a través del qual es pretén que prenguem consciència de la vulnerabilitat d’aquest mamífer perissodàctil estrany que viu pacíficament i solitària menjant herba a Àsia i Àfrica. El rinoceront blanc és el segon animal terrestre més gran i pot arribar a pesar fins a 3 tones. El corn d’aquests animals, sobretot a la Xina, des de segles abans de Crist és utilitzat en la medicina tradicional per curar tota mena de malalties, fins i tot per tractar la impotència dels mascles. De fet, un dels perills que amenacen aquesta espècia és el poder atorgat al seu corn. La condícia humana no té límits, està clar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *