ALLÒ QUE QUEDA PER FER

Avui fa dos anys de la concentració davant la conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, això és, la resposta tan massiva com pacífica a l’inici de l’operació de la Guàrdia Civil “Anubis” dissenyada per evitar la celebració del referèndum principatí del Primer d’Octubre, que tanmateix se celebrà, i ordenada pel jutge d’instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer.

Només fa dos anys i, segons com es miri, sembla que han passat dues centúries. A partir d’aquest dia varen passar moltes coses impensables fins aleshores, però sobretot la maquinària judicial espanyola prengué les messions a la política i, en lloc de bombardejar Barcelona com es feia temps passats, dugueren tot un poble a la barra i ara mateix tenim encausats, processats, multats, inhabilitats, presos i exiliats. El bombardeig judicial sembla que ha fet el mateix efecte anestèsic de les bombes. O no?

Val a dir que l’Estat togat ha aconseguit imposar el seu relat tot i que les veus de la independència segueixen dient fort i clar. I encara ho haurien de dir més fort i més clar, perquè com més va, la via de la independència és l’única que ens marca un Estat que fa el bategot.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *