VARIACIONS

El món segons Pep Montes

22 de juliol de 2008
Sense categoria
0 comentaris

(indi)gestió cultural

Hi ha barris que sembla que mai no s’hagin d’arreglar. Fa quatre dies que es va renovar la meitat de la junta directiva de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, en un intent aparent de superar un període de turbulències internes que, tot i que mai no s’han ventilat d’una manera gaire pública, eren evidents per a qualsevol persona interessada i amb un mínim d’informació sobre el funcionment d’aquest casa. Doncs bé, les turbulències no només no s’han aturat sinó que s’han agreujat sobtadament. La setmana passada vaig rebre un missatge de correu electrònic tramès per una persona a la que no conec de res i que tampoc no figura en la llista de socis que l’entitat publica de forma actualitzada al seu web, donant notícia d’una crisi gruixuda a la junta directiva.

El missatge era, de fet, el reenviament d’un altre missatge, emès per un membre de l’actual junta, que fa saber que la presidència convocarà una assemblea de socis extraordinària durant el proper mes de setembre per revocar-lo a ell i a un altre company dels seus carrecs electes. No esmento noms perquè el missatge, tot i que enviat per algú que desconec, insistia que es tractava d’una comunicació personal. 

Segons el missatge, sembla que la crisi l’han precipitat les diferències al si de la junta sobre la conveniència de promoure des de l’associació un curs de gestió cultural. El missatge diu que m’adjunta un document amb informació sobre el curs per tal que jo mateix pugui jutjar la magnitud de la tragèdia, però el document no m’ha arribat. 

Després de comentar aquest sorpresiu missatge amb altres socis, sembla que aquesta situació no és altra cosa que el darrer episodi d’una llarga seqüència de desencontres al si de la institució. Sembla que per aquí ha petat la cosa. 

No tinc informació suficient per jutjar la posició d’uns i altres, però sí puc certificar per les veus que m’arriben que la situació és efectivament de crisi evident. I no puc fer altra cosa que lamentar l’ús de tècniques de comunicació fosques o mig fosques per difondre desavinences internes. Com és possible que m’assabenti d’aquesta situació a través d’un missatge d’e-mail no firmat o firmat per algú a qui desconec, que em parla, amb noms i cognoms, de persones concretes de la junta? He contestat el missatge demanant explicacions i, és clar, ningú no ha donat resposta. És que són missatges enviats per alguns dels afectats a través de persones interposades? Cutre, tot plegat. Força cutre.

I, d’altra banda, si és veritat que es pensa convocar una assemblea per revocar algun membre de la junta, no puc fer altra cosa que posar el crit al cel. La raó és només la diferència sobre la conveniència o no de fer un curs d’estiu? Una junta que no és capaç de dirimir democràticament i de forma ordenada una dissenssió en aparença tan simple com aquesta és una junta tristament incapaç. I si hi ha més raons (tal com a mi em sembla), com és que fins ara ningú no n’ha parlat en veu alta i de forma pública? S’amaguen les dissensions i a la fi es fan explotar de sobte, per sorpresa, i sense més explicacions? El funcionament democràtic d’una institució preveu tota mena de fòrmules per dirimir diferències, sense necessitat d’arribar a situacions de trencament que no fan altra cosa que perjudicar la institució.

No és pas aquesta l’associació a la que jo vull pagar quotes. I no distingeixo entre bàndols, ni m’alineo en cap d’ells. Jo no em faig soci d’una associació per fer intrigues ni per montar equipets, sectors, conxorxes ni conspiracions per sota de l’estora. Voldria una cosa més digna, més útil, més normal, més a l’alçada dels excel·lents professionals de la gestió cultural que hi ha en aquest pais. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!