marginàlies

Avui fa 237 que va morir Carlo Broschim conegut per Farinelli, un cantant d’òpera castrat per poder tenir la veu de soprano. Sembla que hi ha dubtes, sobre la castració de Carlo: n’hi ha que sostenen que va ser castrat per motius mèdics arran d’un accident amb un cavall. Com sigui, va ser molt famós en els anys que va cantar i fins i tot va ser a la cort espanyola de Felip V, el dels decrets de nova planta, el 1737, per mirar de guarir a través del cant una depressió que patia. En principi va viatjar per uns mesos, però s’hi quedà 25 anys, poca broma.

Farinelli també dominava força la tècnica de la coloratura, la capacitat de la veu lírica d’executar successions de notes ràpides com a recurs d’ornamentació i d’embelliment del cant operístic. Aquesta tècnica l’agermana amb un altre mite de l’òpera que també avui fa 42 anys que va morir, Maria Callas, de qui s’escrigué més de la seva desgraciada aventura amb l’armador grec Aristotelis Socrates Onassis que no de la seva extraordinària veu.

De Farinelli a Maria Callas, tot un univers sonor que ens hauria de fer molt més bé del que ens fa per soberga ignorància.