VARIACIONS

El món segons Pep Montes

16 de juliol de 2008
Sense categoria
0 comentaris

La crisi

Superades les resistències a usar la paraula i esgotats tots els eufemismes possibles, podem dir oficialment que estem en crisi perquè fins i tot el president del govern ha pronunciat les dues síl·labes fatídiques. Resulta obvi que no a tothom afecta igualment el fenòmen econòmic i que n’hi ha que el pateixen en grau superlatiu i d’altres que ni se’n senten. Però els del meu gremi, gestors de la cultura, ja fa molt temps que en sentim a parlar i en patim les conseqüències. Totes les aixetes que ragen finançament (no gaire nombroses i d’escàs cabal) per a les coses del pensament, l’art i la faràndula s’han tancat una mica més. Les adminisracions anuncien i practiquen ja una teòrica austeritat que curiosament afecta especialment als departaments menys dotats econòmicament (i, per tant, els que poden proporcionar menys estalvi) i escapcen sense contemplacions pressupostos per a programar i dotacions per a subvencions. Però és que, a més de fer-ho, anuncien l’arribada de temps encara ptijors. Els patrocinadors privats expliquen que de tan generosos com són habitualment (tots diuen invariablement que ajuden tothom) es queden sense fons per mantenir l’atruïsme que, ai las!, és recurs desesperat de tot projecte cultural insolvent (o sigui, gairebé tots). I jo, ingenu fins al final, em pregunto si parlar de crisi és una conseqüència o una causa de la pròpia crisi. La crisi ve pel seu propi peu, o la fem venir de tant com la cridem?
(publicat a El Punt, el 15/07/08)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!