marginàlies

Luis Eduardo Aute fa avui 74 anys que vol ser aprenent de tot i no mestre de res. Reconec que no ha estat un cantautor a qui he seguit com es mereix, ni conec a fons la seva poesia, però em sembla un artista ver que estima prou les paraules i just això cal atendre’l.

Ha escrit moltes cançons que, malgrat el seu aparent xiuxiueig, aconsegueixen fer-se sentir com un crit contra l’estultícia.

Del seu cançoner extens cantussejo alguna vegada la cançó “A l’alba”, (https://www.youtube.com/watch?v=ozem_v65n9k) de la qual l’estrofa que més m’agrada és aquesta que diu:

Comen las últimas flores,
parece que adivinaran
que el día que se avecina
viene con hambre atrasada.

I també “La belleza”, (https://www.youtube.com/watch?v=8Rq9GEgp1Gs) sobretot la darrera estrofa:

Reivindico el espejismo
de intentar ser uno mismo,
ese viaje hacia la nada
que consiste en la certeza
de encontrar en tu mirada
la belleza.