LA BELLESA QUE MENGEN LES DARRERES FLORS

Luis Eduardo Aute fa avui 74 anys que vol ser aprenent de tot i no mestre de res. Reconec que no ha estat un cantautor a qui he seguit com es mereix, ni conec a fons la seva poesia, però em sembla un artista ver que estima prou les paraules i just això cal atendre’l.

Ha escrit moltes cançons que, malgrat el seu aparent xiuxiueig, aconsegueixen fer-se sentir com un crit contra l’estultícia.

Del seu cançoner extens cantussejo alguna vegada la cançó “A l’alba”, (https://www.youtube.com/watch?v=ozem_v65n9k) de la qual l’estrofa que més m’agrada és aquesta que diu:

Comen las últimas flores,
parece que adivinaran
que el día que se avecina
viene con hambre atrasada.

I també “La belleza”, (https://www.youtube.com/watch?v=8Rq9GEgp1Gs) sobretot la darrera estrofa:

Reivindico el espejismo
de intentar ser uno mismo,
ese viaje hacia la nada
que consiste en la certeza
de encontrar en tu mirada
la belleza.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *