DE L’INICI DE L’ESCOLA EN FEIM DIADA

Avui fa 150 anys que va néixer Caterina Albert i Paradís, una de les escriptores capitals de la literatura catalana que adoptà el nom de Víctor Català. Faríem bé de recordar-ho sempre i en referir-nos a les seves obres diguéssim que són de Caterina Víctor Albert Català. També en fa 46 que morí Salvador Allende per un cop feixista a Xile que desencadenà una de les més ferotges repressions de la història recent i tot un referent per a molts dels que ara seixantegen i setantegen; o més. I 18 anys dels atemptats de les Torres Bessones de Nova York, que acabaren enderrocades, amb més de 3000 morts. I avui també és la festa de Fèlix, Regula i Exuperanci de Zuric, patrons d’aquesta ciutat suïssa, per molt que siguin màrtirs llegendaris.

També avui els meus preceptors han començat l’escola i n’han acabat satisfets, em diuen, senyal inequívoca que jo també començaré a rebre noves lliçons a partir d’ara mateix que em faran més permeable a la sensitivitat i molt més refractari a la ximpleria generalitzada, que acabarà per podrir-nos els sentits més crítics, que són els que amb més veritat ens apropen als volums imprecisos de la realitat.

I avui també és la Diada principatina i el 694è dia que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez passen injustament a la presó com a hostatges d’un estat que, amb la qüestió de la voluntat emancipadora de la Catalunya estricta, ha embogit i, per això, de l’odi en fa norma. Justa ara acaba la manifestació amb l’objectiu de la independència com a  motiu i ha tornat a ser una demostració clara de voluntat de ser, de volença de llibertat, de desig de traçar futurs sense cap rèmora ni dependència. I contra això no hi valen guerres brutes, en el cas que n’hi hagi cap que sigui neta.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *