VARIACIONS

El món segons Pep Montes

13 de juny de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Ara…. que s’entenguin

Aquest cap de setmana, segon acte del culebrot d’ERC. Les anades i vingudes d’uns i altres no ens ofereixen, de moment, pistes fidedignes sobre pactes ni composicions futures de l’organ de govern, i sembla que la única cosa que es confirma, sí o sí, és la consolidació (petrificació, potser hauríem de dir) de l’enfrontament Puigcercós-Carod. Doncs que vagin fent.

La lògica més simplota indicaria l’alta probabilitat d’un pacte de convivència per arribar civilitzadament fins a la celebració de primàries, d’aquí a dos anys, per dirimir finalment el lideratge d’un o altre en la candidatura per a les eleccions al Parlament. Això voldria dir pervivència del tripartit fins a la fi de la legislatura i cops de colze interns per anar marcant posicions de cara a la batalla final. Però ni això sembla garantit, perquè els darrers moviments dels adeptes a Carod indiquen algun tipus d’acord amb els de Bertran. Mentre, Puigcercós, per la seva banda, busca complicitats amb la gent de Carretero. O no? O és un campi qui pugui i una guerra de “tots contra tots”?

Fa temps que m’he resignat a equivocar-me en totes les meves previsions o anàlisis al voltant d’ERC, i assumeixo que gairebé sempre la solució final és la menys esperada de totes, la menys lògica, la de conseqüències més imprevisibles. És per això que no hi dedico gaire temps ni ganes. I temo que és això mateix el que li passa a bona part dels votants d’ERC, més enllà dels fidels militants. I és que possiblement és aquest el repte que haurà d’encarar el partit independentista a partir d’ara, sigui qui sigui el qui acabin tallant el bacallà: de quina maner despertarà complicitats i donarà confiança als milers de catalans que l’haurien de votar per tal de continuar jugant algun paper remarcable en la política catalana?

Està clar que als qui no participem en la batalla fraticida pel control del partit ens costa entendre  com és possible construir una alternativa sòlida prenent com a base tanta desavinença. Dit d’una altra manera: com puc donar el meu vot a una organització de la que no puc saber a qui correspondrà administrar el meu suport i confiança. Molt sòlida i creïble haurà de ser la “cosa” que surti d’aquest cap de setmana per esvanir aquest dubte fonamental.

De moment, em diverteixo pensant en una solució tipus Polònia, amb una mena de monstre Frankenstein, amb aspecte de Carod, entranyes de Puigcercós i collons de Carretero!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!